UN CARNESTOLTES PERFECTE
Laura Timoner i Mònica Juàrez

La  Càndida estava esperant entusiasmada aquest dia, el dia de Carnestoltes. Ella simplement volia passar una bona estona amb nois i noies, volia viure “la vida loca”.

Ella estava buscant el seu espermatozou, però no es va poder resistir entre les urpes del seu tigre. El tigre i ella van tenir com una mena d’enamorament sobtat enbesar-se. Ella només volia enamorar-se d’un noi com mai ho havia fet i que li os fidel. Ella va entrar per la porta de la festa de carnaval, només veia parelles agafades de la mà i ballant. Ella volia trobar el seu espermatozou. El Carnestoltes va ser la seva millor festa de tot el curs, podia anar com volgués i a sobre va decidir anar com una aranya perquè la definia com era ella. Estava segura de que en Viqui la reconeixeria, però no va ser possible. Era una festa que agradava molt a la gent, sobretot als adolescents. Podien passar-s’ho bé sense pares i així oblidar-se dels problemes. Podrien fer de tot, ballar amb nois, cantar al karaoke, fer bogeries i sense que ningú  pogués posar pegues. Va ser una festa genial, una festa on no hi faltava res. Menjar per aquí, beguda per allà, perfecta. Hi havia fins i tot guardaespatlles per si passava qualsevol cosa. Del sostre penjaven pilons i pilons de confeti i el terra estava ple de màscares de disfressa. Podies veure tothom com ballava i com somreia de tant bé coms’ho estaven passant. Es va celebrar en la discoteca coneguda “Titus Carpa” a Badalona. Els veïns en lloc de queixar-se a la policia per aquell enrenou es van afegir a la festa i encara s’ho van passar millors tots plegats. Tots pensaven “Quants més millors”. Tots tenien una energia fins les 4 de la matinada, en aquella hora tots estaven cansadíssims i per sort, no va haver cap problema amb ningú, tothom es va comportar com adolescents formals. Allò va ser la millor festa que havia hagut en tot l’any.

Carnestoltes, un dia inolvidable, aquesta era la frase de tota la ciutat de Badalona, la ciutat on la Càndida vivia.