ELS ESKOLARS KANÍBALS

                          Eskolars Kaníbal



Els ESKOLARS KANÍBALS és un grup de música heavy de la dècada dels noranta. 

Segons la definició que hem trobat a la Viqupedia el heavy metal és un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.

Els ESKOLARS KANÍBALS són el meu grup preferit perqué són molt bons i a sobre són guapissims i en especial en Riqui. Van vindre a mitjans de desembre al Palau d'Esports. El concert va estar molt ple i va ser fantàstic.

Carnestoltes

 Carnestoltes:  

Un dia abans de Carnestoltes, en Viqui em va convidar a la festa de disfresses de COU. Vaig anar a explicar-ho a les meves amigues, la Febro i la Sònia, es van morir d’enveja i em van intentar convèncer que no anés però va ser envà. Jo els hi vaig dir que intentaria conseguir unes entrades, llavors va ser la Cuca que es va morir d’enveja. En Viqui em va trucar a la tarda, jo li vaig preguntar a quina hora quedàvem, i ell em va dir que anéssim directament a la festa i que per la disfressa que portéssim sabríem quier era qui. Vaig estar una bona estona rumian-ho però al final no vaig rebre resposta. Vaig preguntar-li al meu germà de què em podia disfressar i ell em va contestar de vampira, però em va convèncer. Així que vaig seguir rumian-ho.  Fins que vaig pensar, una aranya, son potents i atrevides . I així vaig anar, d’aranya.

 Vaig entrar a la festa, emocionada i buscant al meu Viqui. Fins que el vaig trobar, anava disfressat de tigre, un tigre ferotge, ell em va reconèixer i em va fer un petó emocionant i ferotge. Mentre jo deixava que el meu tigre em portés al paradís, enmig de la pista va haver un crit esgarrifós, una vampira havia pegat a un espermatozou. La vampira va decidir treure-li la màscara a l'espermatozou i… horror! Era en Viqui. Ell no es va quedar enderrere i li va treure la màscara a la vampira, i ella era la Cuca, la Cuca Cordill. Jo ràpidament em vaig allunyar d’aquell tigre desconegut. No podia mirar en V.iqui als ulls, vaig fer un petó a una altra persona.

Els nois de la Càndida

Hola nois i noies!!! Sóc jo, la Càndida. Aquest any m'han passat moltes aventures amb diversos nois així que us explicaré sobre ells. Tots i cada un d'ells estaven molt bons però com sempre eren uns ximplets, guapos, robacors...

El primer de tots es el Martí Montmeló:

El segon és en Viqui:

                                                                               

El tercer es el Tigre:

El quart és el Timmy:

L'últim i el millor de tots és el Lowri :

La Família de la Càndida

      

*Càndida: La Càndida, és una noia amb 15 anys, que té tres germans i una pila d'amigues és molt extravertida.

*Gaudenci: En Gaudenci, té 13 anys, molta massa grisa i pocs quilos, li agrada moltíssim llegir llibres i duu  unes ulleres .

*Marcel·lí: En Marcel·lí és el germà petit de la Càndida, és un bavós de mig metre, que resideix permanentment en el parc.

*Lucil·la: La Lucil·la és una noia de 8 anys, genial i genïuda li encanta agafar a les aranyes i disseccionar-les i veure dibuixos a la televisió .

*Mare: És una dona d'uns 40 anys, molt treballadora i que sap portar als seus fills i s'encarrega de casa .

*Llamp Atòmic: Es el gos de la família que normalment està per casa i és mogut.

 Maria del hoyo y Alexandra Garcia

Carnestoltes

Un dia abans de Carnestoltes en Viqui em va convidar a la festa de disfresses de COU. Ho vaig explicar a la Sònia i a la Febro i es van morir d'enveja i em van intentar convèncer de que no hi anés. Li vaig dir a la Febro i a la Sònia que els podia conseguir entrades, i la Cuca es va morir d'enveja. En Viqui per la tarda em va trucar i em va dir que a la festa juguéssim a un joc que consistia en que ens havíem de reconèixer segons la disfressa que havia de reflectir la personalitat. Quan vaig arribar estava nerviosa per si el reconeixia o no, i de sobte vaig veure un tigre que em mirava i vaig pensar que podia ser el tigre, se'm va acostar i em va agafar de la cintura. A continuació ens vam començar a petonejar. Llavors em vaig girar i vaig veure un espermatozou que ballava amb una dràcula. Aleshores l'espermatozou la va besar i aquesta li va donar una bufetada, del cop li va treure la màscara... Era en Viqui! Vaig empassar saliva, la dràcula era la Cuca! No m'ho podia creure tot havia sortit malament. En Viqui no m'havia reconegut i ell a mi tampoc. Quin desastre!

                                                                                                                                                                                                                                                       
Irene Fernàndez i Gifré Cruells

La roba de la càndida

La Roba de la Càndida.

Hola, sóc la Càndida i em vaig de rebaixes  amb la Cuca Cordill per poder impressionar en Viqui Pigallat, perquè la meva mare escull roba de nena petita, i per això he escollit una roba heavy canyera, perquè he vist a la titi d’en Deivi Rinxolets, i m’ha impressionat, amb una samarreta negra, pantalons i caçadora de cuir, unes botes tres números més grans, i unes arracades que li arribaven als peus.

Ara sé quin estil de roba em vull comprar, em vestiré amb pantalons arrapats, faldilles curtes, jerseis nergres, botes i xupes.

Però a en Viqui no li va agradar quan li vaig ensenyar, com a en Viqui no li agradava al final a mi tampoc, ara que em veig, estava tan cegada en comprar-ho que no em vaig mirar ni un moment com em quedaven, estava ridícula, aquest estil no em pegava i vaig tornar a la botiga a fer una devolució, i no hi havien , i em vaig enfadar, li vaig empenyar al dependent i em va dir que ell em volia denunciar, i perquè això no passés vam arribar a un acord:

Jo havia d'anar tres dies disfrasada de follet per l’escola, cantant.  

L'habitació de la Càndida.

Aquesta és la meva habitació: tinc un pòster dels Eskolars Kaníbals i m'agrada molt perquè el vaig aconseguir en un concert i me'l van firmar. També tinc un quadre que és el que més m'agrada de la habitació perquè està ple de fotos de l'estiu passat, que va ser el  millor estiu de la meva vida.Tinc una finestra que cada matí veig al meu pare passejant el gos i és molt divertit perquè molts cops el meu pare s'enfada perquè el gos estira molt.I per ultim hi ha una cosa que té molt de valor, que és un collar de perles que em va regalar la meva àvia quan va morir, i el tinc amb un joier  amb joies.

Els Eskolars Kaníbals

El divendres vindran els Eskolars kaníbals. Un dels àlbums que més m’agraden és Menjar carn humana no és pecat. Ja he vist que a la pàgina del club de fans, has penjat un link on surten totes les cançons noves  de l’albùm Sempre carn i mai verdures. També he rebut la invitació que m’has enviat per assistir al conçert de l’àlbum NO NO NO SI SI SI. Divendres anirem a veure’t  a l’aeroport, ja m’imagino tota la gent aplastada per aconseguir un autògraf dels Eskolars Kaníbals i jo com sóc primeta  segur que no aconsegueixo un,  sinó mil, un per cada amic que tinc a la ciutat. Ah, i això no és tot, també vuill fotos firmades, tots els discs vostres, samarretes firmades, el guix de la Cuca Cordill firmada, que per culpa vostra es va trencar la cama en un conçert de l’àlbum Menjar carn humana no és pecat.

          PERSONATGES DEL LLIBRE FRENA, CÀNDIDA, FRENA

Els personatges que més ens han agradat han sigut els que hem posat a l'orla: 
la Càndida, en Gaudènci, la Lucil·la, en Marcelí, la mare, el llamp atòmic, la Febrònia, la Carmela, la Sònia Sabó, la Cuca Cordill, el Viqui Pigallat i el Tigre. 
Hem escollit aquests personatges perquè ens ha cridat bastant l'atenció els caràcters. 
La Càndida, perquè és la protagonista. Tots els altres els hem escollit perquè ens sentíem reflectits.és a dir, per exemple, en Marcelí ens recordava el petit de la nostra casa, en Viqui Pigallat, com el "guaperes", la mare és la típica que vol que fem el que ella diu,  la Cuca Cordill la típica noia repel·lent que sempre ha d'anar ella amb el seu estil i els seus diners, i el Tigre, que és conegut com el típic llençat romàntic, el típic noi que totes estan boges per ell, i així amb tots els altres...

Els meus nòvios

Estic feta un embolic. Primer vaig conèixer a en Viqui Pigallat el vaig conèixer el dia que em vaig adonar que m’havia crescut el cul i no em cabia la roba. Mentre berenava un petitsuis d’en Marcel·lí va picar a la porta el noi dels meus somnis. Era un noi de disset anys, ros, amb els ulls blaus i moltes pigues, encara que és una mica estrany, llegeix molt, és molt llest i té claustrofòbia. Sap fer de tot; toca jazz, tradueix del rus, pinta i fa poesies.Però quan estàvem sortint, el dia de carnestoltes, pensant que era en Viqui disfressat vaig besar a un tigre que estava molt bo. Tothom li diu ‘el castigador’, ja que totes les noies li estimen, és molt guapo i alt, és castany i té els ulls verds. El vaig tornar a veure el dia de Sant Jordi a l’entrega de premis dels Jocs Florals de l’institut quan ja havia tallat amb en Viqui.Després vaig conèixer a en Timmi, el germà de la Carmela Caravel·la, és alt, morè de pell i amb ulls de xinés que els portava sota les ulleres. Era simpàtic, enigmàtic i encantador. Quan ens estàvem acomiadant al portal de casa meva ens vam besar i vaig sentir coses molt especials.Tots aquests em van demanar de passar la revetlla de Sant Joan amb ells, però no vaig acceptar cap i me’n vaig anar de vacances amb la Febrònia. Em vaig penedir del que havia fet, jo pensava que la Febrònia i jo faríem el ridícul i passaríem a la historia com la pareja més genuina de les escolars escolaritzades sense nòvio. Però en l’autobùs que ens portava al nostre destí em vaig seure a un lloc que em van reservar, però que el mig ocupava el mig nòvio de la germana de la Febrònia, és deia Lowri que estava per sucar-li quetxup. En Lowri estudiava biologia, era un viatger entusiasta, un naturalista convençut i tenia una retirada al mitic Art Garfunkel, tenia els ulls verds i era guapo. Des de el principi jo ja m’imaginava el gust dels seus llavis. Em va passar la mà amb naturalitat per les espatlles, primer suau, desprès em va començar a acaronar el braç i va ascendir cap el coll, li vaig dir que ell ja tenia nòvia i em va tapar la boca amb el dit i em va dir que no era nòvio de ningù i finalment ens vam besar. Ara estic feta un embolic, què faig? Amb qui em quedo? Són tots tan… tan… asdfghjklñ. AJUDEU-ME PLIIIIIS HELP, HELP.

                        

                                                                                                               PATRICIA BERROCAL

                                                                                                         HANNAH ARROJO

Els nois de la Càndida

Víctor Vega i Gerard Solà

Tot va començar amb l’alemany ros quan la Càndida estava a la platja i una onada se li va emportar les calces del biquini. De sobte, va aparèixer un alemany ros que li va portar les calces amb la boca. La Càndida es va enamorar!

Després d’això, va aparèixer el Viqui Pigallat a la seva vida. El va conèixer gràcies al Gaudenci, ja que era un amic seu. Va estar bastant de temps amb ell, però, finalment, no li va trucar.

Mentre tot això passava, la Càndida havia quedat amb en Viqui a la festa de Carnestoltes. Però, per error, va besar  un noi disfressat de tigre pensant que era en Viqui. Es va enamorar d’ell bojament.

Al cap d’unes setmanes, la Càndida va quedar amb la Carmel·la i el seu germà Timmi a una cafeteria per aprendre anglès. Com que la Carmel·la es va endarrerir es va quedar sola amb en Timmi i van anar a donar un passeig. Va ser allà quan la Càndida es va enamorar del Timmi.

Finalment, la Càndida va quedar amb amb la Febrònia per passar Sant Joan a la casa que tenia la “Febro” als afores de la ciutat. Quan ja havia quedat, en Viqui, el tigre i el Timmi la van convidar per passar Sant Joan amb ells. La Càndida estava emocionada! Però, va seguir amb el plan de quedar a ca la Febrònia. Quan va pujar a l’autobús per anar va conèixer el Garfunkel, un amic de la Febrònia. Quan el va veure, es va enamorar d’ell.

Això ens ensenya que la Càndida, encara que el seu noi la deixi, ella no té problema per enamorar-se.

ELS ESKOLANS KANÍVALS

Els Eskolans Kanívals és un grup de música heavy de la dècada dels noranta. El heavy metal és una barreja del blues rock, del rock and roll, del rock psicodèlic dels anys 60.

La música blues nord-americà va tenir una gran influència en els primers grups de rock and roll britànics, com The Rolling Stones i The Yardbirds, que van gravar versions dels clàssics del blues amb guitarres elèctriques, en lloc de guitarres acústiques com en les versions originals. A més, aquests grups de vegades pujaven el tempo.

Els instruments característics d'aquest gènere musical amb: bateria, preferiblement amb doble bombo, baix, una guitarra rítmica, una guitarra solista i un cantant, també s'inclou eventualment un teclat.

El bateria es diu Metal applause

Baix es diu el ratón

El cantant es diu Markuso

El teclat es diu Mr. Die

El guitarrista es diu G.U.Y 

ELS LLIBRES D’EN GAUDENCI

 

Al Gaudenci li agraden bastant els llibres;llegeix menys o menys de tot,però sobretot els d’aventures,també li agraden els llibres de batalles,però no de batalles a la força,sinó dels que per exemple es batallen amb un tipus de cosa contra una altra cosa.Un dels llibres que ell ha llegit i que li ha agradat és:

Les Aventures de Marco Polo:

Aquest llibre explica que Marco Polo va ser un autèntic viatger de bigotis! En la seva època no hi havia cotxes, trens ni avions i viatjar,significava afrontar mil perills... però també fer descobriments i viure experiències meravelloses! Aquest és el relat de l'inoblidable viatge que va portar a Marco Polo de Venècia a la llunyana Xina, a la cort del Senyor dels Senyors d'Orient.

Un altre llibre que ha llegit és aquest:

Cinc setmanes en Globus

Aquest llibre explica mites lunars imaginats per l'home des dels inicis de la humanitat amb els coneixements científics del segle XIX. Aquesta barreja, aquest teixit de fantasia i coneixements, és el que constitueix l'aportació original de Verne, que funda el gènere d'una ciència-ficció que la realitat es va encarregar de confirmar en gran part. Amb el pas del segle XX, la realitat científica el va mudar d'autor de fantasies desbocades en profeta del futur tecnològic.

L'any 1865, el Gun-Club de la ciutat de Baltimore decideix emprendre un fabulós projecte: arribar a la Lluna a través d'un gegantesc canó. L'experiment canvi de rumb quan tres valents aventurers s'ofereixen per viatjar a l'interior del projectil, que serà condicionat com vagó

En un relat apassionant, el lector va seguint els temors, alegries i peripècies dels viatgers, fins arribar a un feliç desenllaç; i, a la vegada, va observant molt de prop la Lluna per mitjà de les descripcions dels protagonistes.

CARNAVAL

CARNAVAL
Avui ha sigut un dia molt especial perquè al col·legi han fet la festa de disfresses.
El Viqui Pigallat em va convidar, però jo no sabia com anar disfressada. Llavors en Viqui em va trucar i em va dir que ell anava disfressat d'una cosa que representava la seva personalitat. Vaig mirar per casa i tenia la disfressa de PLÀTAN, però al final vaig demanar ajut al meu germà Gaudenci. En Gaudenci em va dir la disfressa que més representava la meva personalitat era la de dràcula però li vaig dir que no. Després se'm va acudir una idea, em disfressaria d'aranya forta, tortuosa, sensual. Vaig canviar la disfressa de plàtan per la d'aranya.
Finalment vaig entrar amb les meves amigues al gimnàs amb tota la gent de COU. Vaig veure un tigre, el tigre em va acariciar el cul, finalment em va fregar el llavis, primer tendrament, després amb força, després em va introduir la llengua, jo em vaig marejar.
Un espermatozou despistat va agafar la má d'una dràcula i li va fer un petó tímid.
El Viqui era l'espermatozou ! i havia "besat" a la Cuca Cordill. Jo li vaig dir al Viqui que perqué es disfressava d'aixó i em va dir que estava buscant a l'òvul, es a dir a mi !!!

La moto de la Candida

La moto de la Candida

Sóc la Cándida i vull una moto però els meus pares no me la volen comprar. La meva mare diu que quan sigui més gran me la comprarà, però ja solament queda un dia pel meu aniversari i això que us acabo de dir va ser any passat. Demà em compraran la moto que jo volia amb les característiques que li vaig donar al meu pare. Bé em, deixo l' entrada oberta i demà us dic... 

Avui quan m'he despertat he  anat corrents al garatge a veure si estava la meva moto però no estava. Vaig anar corrents a l' habitació dels meus,pares i vaig despertar al meu pare i em anat buscar la meva moto. Quan m'he anat cap a casa amb la meva moto pujat m'han  ensenyat a arrencar-la i després he  anat darrere el cotxe el meu pare ...

La moto de la Càndida

                                                         Fet per Raul Oquendo i Paco de la Torre

La Càndida, com la meitat del adolescents del món, vol una moto. I pensareu,  que quin és el problema , doncs que la seva mare no se la vol comprar. Però desprès d’un any de súpliques i plors , aquests segons sempre falsos, ja està aquí el moment de tenir-la! Yupiiiiiiiiiii!

Però ara s’apropa el segon gran problema, quina s’ha de comprar? Per ajudar-la i que no s’escalfi el cap li proposem aquestes:

-Vespa S:  és d’edició limitada, minimalista que intenta recordar les primeres vespes però  més barata i segura. Amb 50 cilindres i  alcançant els 120 per hora un preu de 3.500 segur que la teva mare la compra.

-Harley Superlow: és la moto que tothom vol, i encara que sabem que no te la comprarà la teva  mare al menys s’ha d’intentar... Amb  unes suspensions suaus i  un seient súper còmode. El preu d’aquesta meravella és de 9.700 ,un preu bastant assequible per aquesta motarra.

-Honda PCX 125: és una moto molt moderna i especial que pel seu disseny punxegut  es fa irresistible per tots el adolescents de la seva generació. Està disponible en dos colors: vermella i blanca. El seu preu és molt assequible ,3.699. Aquesta és la moto de la generació de la teva filla, compra-la ja.

A partir d’aquí ,és el moment en el que la Càndida escollirà la seva moto .Quina de les tres  serà l’escollida? I el més important,quina li comprarà la seva mare?

                                                                                    

L' habitació de la Càndida

David Marín i Raúl Martos  

L’ habitació de la Càndida és com la de qualssevol adolescent. El seu llit està decorat amb colorins, però alguns colors estan ratllats amb rotuladors negres per culpa d’en Marcelí. Té pòsters per tot arreu, dels Eskolars Kaníbals, els Rolling Stones, Bruce Springsteen, The Beatles... Al seu armari té un santuari cap al noi que li agrada. Al costat hi ha una tauleta on a sobre hi ha un mirall. Allà és on es maquilla i es posa guapa per sortir de festa. Té un escriptori on hi ha un ordinador i els seus llibres de l’institut. A la taula de l’escriptori té fotografies d’ella de petita o amb la seva família. A una paret, té un forat tapat amb un pòster, i allà guarda bosses de patates, llaminadures, pipes... A sota del seu llit hi ha calaixos i allà guarda coses que no utilitza, com per exemple, les joguines de quan era petita. A un calaix, hi ha fotos dels nois que l’han rebutjat. Les guarda per la revetlla de Sant Joan, cremar-les. La Càndida té molt ben organitzada la seva habitació. A la porta hi ha un cartell que diu “no es deixa entrar a ningú, sinó, patirà les conseqüències”. Més val no entrar!

La Càndida cangur

Maria Muñoz i Maria Pujol

La Càndida com molts adolescents volia tenir diners per les seves necessitats, com en aquest cas comprar-se la roba d’esquí, però per poder comprar-se-la havia de tenir diners i no sabia com aconseguir-los però finalment se li acudeix fer de cangur dels seus germans. Ella no estava preparada perquè mai havia cuidat als tres trastos alhora.

Tot va començar amb el Marcel·lí, el bavós de la família, només menjava, dormia i plorava, per això es feia esgotador.

La Lucil·la que podríem considerar-la més un insecte que un humà, era molt inquieta i necessitava un lloc d’esbarjo, el parc. Allà la Lucil·la sense demanar permís de la seva germana gran va veure una gelateria i se’n va anar, la Càndida estava espantada de veritat i la va anar a buscar, finalment la va trobar al cap de moltes hores. Ja només quedava en Gaudenci, aquest era més gran i era més conscient de les coses, la Càndida no tenia prou amb donar el biberó al Marcel·lí, suportar els crits de la Lucil·la amb les seves aranyes, que en Gaudenci es va posar a imitar al protagonista del llibre que llegia.

VA SER UN DIA ESGOTADOR!

 

                            

                                 UN CARNESTOLTES PERFECTE
Laura Timoner i Mònica Juàrez

La  Càndida estava esperant entusiasmada aquest dia, el dia de Carnestoltes. Ella simplement volia passar una bona estona amb nois i noies, volia viure “la vida loca”.

Ella estava buscant el seu espermatozou, però no es va poder resistir entre les urpes del seu tigre. El tigre i ella van tenir com una mena d’enamorament sobtat enbesar-se. Ella només volia enamorar-se d’un noi com mai ho havia fet i que li os fidel. Ella va entrar per la porta de la festa de carnaval, només veia parelles agafades de la mà i ballant. Ella volia trobar el seu espermatozou. El Carnestoltes va ser la seva millor festa de tot el curs, podia anar com volgués i a sobre va decidir anar com una aranya perquè la definia com era ella. Estava segura de que en Viqui la reconeixeria, però no va ser possible. Era una festa que agradava molt a la gent, sobretot als adolescents. Podien passar-s’ho bé sense pares i així oblidar-se dels problemes. Podrien fer de tot, ballar amb nois, cantar al karaoke, fer bogeries i sense que ningú  pogués posar pegues. Va ser una festa genial, una festa on no hi faltava res. Menjar per aquí, beguda per allà, perfecta. Hi havia fins i tot guardaespatlles per si passava qualsevol cosa. Del sostre penjaven pilons i pilons de confeti i el terra estava ple de màscares de disfressa. Podies veure tothom com ballava i com somreia de tant bé coms’ho estaven passant. Es va celebrar en la discoteca coneguda “Titus Carpa” a Badalona. Els veïns en lloc de queixar-se a la policia per aquell enrenou es van afegir a la festa i encara s’ho van passar millors tots plegats. Tots pensaven “Quants més millors”. Tots tenien una energia fins les 4 de la matinada, en aquella hora tots estaven cansadíssims i per sort, no va haver cap problema amb ningú, tothom es va comportar com adolescents formals. Allò va ser la millor festa que havia hagut en tot l’any.

Carnestoltes, un dia inolvidable, aquesta era la frase de tota la ciutat de Badalona, la ciutat on la Càndida vivia.

El gos de la Càndida

                                                             

                                      

                       El gos de la Càndida es diu Llamp atòmic. És de color negre amb el pit blanc ,no és ni massa gran ni massa petit i corre molt. En un accident va perdre la cua.El cap el té una mica gros  i al nas té una  taca blanca que l' envolta tot.
                       És molt juganer amb els nens, també és molt futbolista  perquè quan li dius que salti , salta i li dóna a la pilota amb el cap com si fos Puyol  rematant per  marcar  un GOL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. Ès tan llest que sense que ningú s'adoni  es va a dormir al llit amb els nens.També a jlugar  a pilota , si  tu estàs al terra amb la pilota t'esclafa i se'n va  correns i et mira com si  no hagués  fet res.
                     La seva  raça és Yorkshire barrejat amb  Cocker .

             

                 

             

Les amigues de la Candida

                                                   LES AMIGUES DE LA CÀNDIDA

 La Càndida té moltes amigues, es molt popular les seves millors amigues son: La Fefronia Fivaller , Sonia Sabó  , Carmele Caravela i la seva pitjor amiga es la Cuca Cordill.
La Cuca Cordill és una nena molt presumida
La Carmela és una nena amb rinxols i molt prima i alta
La Febronia és una noia amb molts modals.


                       

La Família

La meva família

  

Jo tinc 15 anys, tinc tres germans petits, una pila d’amigues i un curs per davant. Jugo a bàsquet  i vull tenir una moto  per ser la primerenca motoritzada .La meva colla d’amigues som Pepa Pistó, Febrònia Fivaller, Sònia Sabó i la Carmela Caravel·la, amiga-enemiga, odiada-estimada es diu Cuca Cordill, la meva millor amiga és la Febrònia Fivaller.

Els meus germans : 

Gaudenci té 13 anys té molta massa grisa i pocs quilos, és molt intel·ligent i llegeix molts llibres, els seus amics és diuen Jordi Jardinet i l’Esteve Noguipis.

Lucil·la de 8 anys  genial i geniüda disseca aranyes .

Marcel·lí té pocs de uns mesos i és un bavós de mig metre.

La meva mare tenia la estranya virtut de la contundència , i amb quaranta-dos anys havia tingut quatre fills i cuidava el nostre gos el Llamp Atòmic.

El meu pare no està molt a la nostra ciutat pel seu treball, i és més gran que la mare.

Imatges:

Gaudenci

Lucil·la

Marcel·lí

Llamp atòmic 

Carmela Caravel·la / Coia Solera

 

Cuca Cordill / Febrònia Fívaller

Càndida

Els meus pares amb el Marcel·lí

El meu gos

                  

El meu gos es diu Llamp atòmic i és un gos de la raça shar pei. No és un gos petit però tampoc és gaire gran, és d’una mida mitjana. Normalment no sol ser un gos dolent i es porta  molt bé però de vegades sí que l’hem de renyar una mica. Té molta pell i la té molt gruixuda i això fa que li surtin una mena d’arrugues a tot el cos però això fa que sigui encara més bonic. Té el pelatge de color marronós claret gairebé groc. Li agrada molt jugar a la pilota però quan l’agafa és molt difícil treure-li i sempre l’hem de començar a perseguir per tot el jardí però al final sempre aconseguim treure-li. També li agrada molt dormir. Es tira la meitat del dia dormint!!! I quan no dorm, o juga o menja. Li encanta menjar carn de la que ens queda de sobres. Normalment no acostuma a bordar però quan escolta un soroll estrany o veu que passa un altre gos o qualsevol altre animal es posa a bordar sense parar fins que no s’allunya molt, però, per sort, pel carrer on visc jo no passa gaire gent.

       En aquesta foto el Llamp Atòmic està amb la seva millor amiga, la Pepa,        que és la gossa de la veïna.

                                            Elena Leiva
                                            David Eiras

LA SETMANA D'ESQUÍ

No va ser un dia normal, perquè ningú de la meva classe va anar al col·legi, sinó a la neu.

Aquest dia va ser trist per una part, perquè no sabia esquiar, llavors vaig fer el ridícul, la premsa va posar; NOIA DE 15 ANYS SENSE SABER ESQUIAR, I A SOBRE UNA FAMÍLIA ATROPELLADA, UN EXECUTIU AMB L’ESQUÍ TRENCAT, UNS NINOTS AIXAFATS, UNS NENS PLOROSOS, I PER ÚLTIM UN MONITOR QUE S'ENSOPEGA AMB UN ARBRE.

Però per sort jo estava perfectament, sense cap os trencat, però això sí vaig perdre els esquís i havia quedat colgada de neu.

El fotògraf de la pista, en va fer una foto molt bona jo fent un tirabuixó. I em va dir que era la millor fotografia de la temporada.

En Viqui quan li vaig ensenyar la foto va dir; I tu ets aquesta noia? no sabia que esquiaves tan bé!!!

David Blasco

Miguel Frias