A alguns ens ha agradat tant que aquest estiu ens animarem a llegir el nou llibre de la Càndida. Calla, Càndida, calla!
El Blog de la Càndida
Blog sobre el llibre Frena, Càndida, frena de Maite Carranza. Recreació virtual del món de la Càndida. Adreçat als alumnes de 1r d'ESO del col·legi St. Andreu
Translate
dimecres, 15 de juny del 2016
Curs 2015-2016 Les nostres opinions
Tot just acabant el curs hem acabat el llibre. Aquestes són les nostres opinions
dimecres, 18 de juny del 2014
ELS ESKOLARS KANÍBALS
Eskolars Kaníbal
Els ESKOLARS KANÍBALS és un grup de música heavy de la dècada dels noranta.
Segons la definició que hem
trobat a la Viqupedia el heavy metal és un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del
seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres
elèctriques amb alt grau de distorsió,
veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble
pedal, i baixos pronunciats i contundents.
Els ESKOLARS KANÍBALS són el meu grup
preferit perqué són molt bons i a sobre són guapissims i en especial en Riqui.
Van vindre a mitjans de desembre al Palau d'Esports. El concert va estar molt
ple i va ser fantàstic.

.jpg)

.jpg)
Carnestoltes
Carnestoltes:
Un dia abans de Carnestoltes, en Viqui em va
convidar a la festa de disfresses de COU. Vaig anar a explicar-ho a les meves
amigues, la Febro i la Sònia, es van morir d’enveja i em van intentar convèncer que no anés però va ser envà. Jo els hi vaig dir que intentaria conseguir unes entrades, llavors va ser la Cuca que es
va morir d’enveja. En Viqui em va trucar a la tarda, jo li vaig preguntar a
quina hora quedàvem, i ell em va dir que anéssim directament a la festa i que per la disfressa
que portéssim sabríem quier era qui. Vaig estar una bona estona rumian-ho però al final no
vaig rebre resposta. Vaig preguntar-li al meu germà de què em podia disfressar i ell em va contestar de
vampira, però em va convèncer. Així que vaig seguir rumian-ho. Fins que vaig pensar, una aranya, son potents
i atrevides . I així vaig anar, d’aranya.
Vaig entrar a la festa, emocionada i buscant
al meu Viqui. Fins que el vaig trobar, anava disfressat de tigre, un tigre
ferotge, ell em va reconèixer i em va fer un petó emocionant i ferotge. Mentre jo deixava que el meu tigre em portés al paradís, enmig de la pista va haver
un crit esgarrifós, una vampira havia pegat a un espermatozou. La vampira va
decidir treure-li la màscara a l'espermatozou i… horror! Era en Viqui. Ell no es
va quedar enderrere i li va treure la màscara a la vampira, i ella era la Cuca,
la Cuca Cordill. Jo ràpidament em vaig allunyar d’aquell tigre desconegut. No podia mirar en V.iqui als ulls, vaig fer un petó a una altra persona.
dimarts, 17 de juny del 2014
Els nois de la Càndida
Hola nois i noies!!! Sóc jo, la Càndida. Aquest any m'han passat moltes aventures amb diversos nois així que us explicaré sobre ells. Tots i cada un d'ells estaven molt bons però com sempre eren uns ximplets, guapos, robacors...
El primer de tots es el Martí Montmeló:
El segon és en Viqui:
El tercer es el Tigre:
El quart és el Timmy:
L'últim i el millor de tots és el Lowri :
dijous, 12 de juny del 2014
La Família de la Càndida
*Càndida: La Càndida, és una noia amb 15 anys, que té tres germans i una pila d'amigues és molt extravertida.

*Gaudenci: En Gaudenci, té 13 anys, molta massa grisa i pocs quilos, li agrada moltíssim llegir llibres i duu unes ulleres .
*Marcel·lí: En Marcel·lí és el germà petit de la Càndida, és un bavós de mig metre, que resideix permanentment en el parc.

*Lucil·la: La Lucil·la és una noia de 8 anys, genial i genïuda li encanta agafar a les aranyes i disseccionar-les i veure dibuixos a la televisió .
*Mare: És una dona d'uns 40 anys, molt treballadora i que sap portar als seus fills i s'encarrega de casa .
*Llamp Atòmic: Es el gos de la família que normalment està per casa i és mogut.
Maria del hoyo y Alexandra Garcia
Carnestoltes
Un dia abans de Carnestoltes en Viqui em va convidar a la festa de disfresses de COU. Ho vaig explicar a la Sònia i a la Febro i es van morir d'enveja i em van intentar convèncer de que no hi anés. Li vaig dir a la Febro i a la Sònia que els podia conseguir entrades, i la Cuca es va morir d'enveja. En Viqui per la tarda em va trucar i em va dir que a la festa juguéssim a un joc que consistia en que ens havíem de reconèixer segons la disfressa que havia de reflectir la personalitat. Quan vaig arribar estava nerviosa per si el reconeixia o no, i de sobte vaig veure un tigre que em mirava i vaig pensar que podia ser el tigre, se'm va acostar i em va agafar de la cintura. A continuació ens vam començar a petonejar. Llavors em vaig girar i vaig veure un espermatozou que ballava amb una dràcula. Aleshores l'espermatozou la va besar i aquesta li va donar una bufetada, del cop li va treure la màscara... Era en Viqui! Vaig empassar saliva, la dràcula era la Cuca! No m'ho podia creure tot havia sortit malament. En Viqui no m'havia reconegut i ell a mi tampoc. Quin desastre!
Irene Fernàndez i Gifré Cruells
La roba de la càndida
La Roba de la Càndida.
Hola, sóc la Càndida i em vaig de rebaixes amb la Cuca Cordill per poder impressionar en Viqui Pigallat, perquè la meva mare escull roba de nena petita, i per això he escollit una roba heavy canyera, perquè he vist a la titi d’en Deivi Rinxolets, i m’ha impressionat, amb una samarreta negra, pantalons i caçadora de cuir, unes botes tres números més grans, i unes arracades que li arribaven als peus.
Ara sé quin estil de roba em vull comprar, em vestiré amb pantalons arrapats, faldilles curtes, jerseis nergres, botes i xupes.
Però a en Viqui no li va agradar quan li vaig ensenyar, com a en Viqui no li agradava al final a mi tampoc, ara que em veig, estava tan cegada en comprar-ho que no em vaig mirar ni un moment com em quedaven, estava ridícula, aquest estil no em pegava i vaig tornar a la botiga a fer una devolució, i no hi havien , i em vaig enfadar, li vaig empenyar al dependent i em va dir que ell em volia denunciar, i perquè això no passés vam arribar a un acord:
Jo havia d'anar tres dies disfrasada de follet per l’escola, cantant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)